La Guthman Musical Instrument Competition és una competència del Georgia Tech Center for Music Technology que cada any premia la innovació i les noves idees en la integració entre música, disseny i enginyeria.

Aquest any, el guanyador de la competència va ser aquest Double Slide Controller creat per Tomas Henriques, un instrument tipus trombó electrònic amb dos barres de desplaçament independents i dos versàtils controladors de mà.

L’instrument és una barreja de programari per fer música per ordinador, tecnologia de sensors i flexibles gestos del braç i de la mà, que generen sons complexos i rics.

veure video

font: hispasonic
www.joanalfaras.net

La foto que veieu aquí dalt és el solc d’un disc de vinil magnificat 500 vegades. Els trossos foscos que es veuen són les partícules de pols.

Aquestes imatges són resultat de l’experimentació de Chris Supranowitz, per a un curs a la Universitat de Rochester, preses utilitzant un microscopi electrònic.

Es poden veure moltes més imatges (d’altres objectes) a la web del curs.

font: hispasonic
www.joanalfaras.net

Aquest estrany i alhora fascinant experiment de David Benque conjuga la botànica, l’enginyeria genètica i l’acústica en un projecte molt interessant.

Acoustic Botany és un experiment d’enginyeria genètica sonora aplicada a un jardí on es conreen espècies de plantes genèticament modificades que interactuen amb el regne animal. Un ecosistema en que el fruit és un producte musical orgànic que suposa una nova manera d’explotar la naturalesa per al delit humà, si és que encara pot ser considerada naturalesa. Així ho presenten a Retro Riff.

Entre les espècies del projecte figura un lliri amplificador gegant (giant speaker Lilly), el qual atrapa insectes amb el seu pol.len i els reté durant 24 hores fins que moren. Durant aquest temps la planta amplificarà les vibracions acústiques que provoca l’insecte a través d’una membrana col.locada a la fulla. Un altre exemple és el so obtingut a través de les fruits de la noguera (string nut tree). Els insectes entren en la closca de la nou i devoren la polpa mastegadora rítmicament. Les cordes fibroses sostindran el fruit durant un parell de dies abans de caure a terra, i mentrestant la pela actuarà com una caixa ressonant.

font: hispasonic
www.joanalfaras.net

Codeorgan analitza el contingut de qualsevol pàgina web i el transforma en música. Segons el seu creador, DLKW, “Codeorgan utilitza un complex algorisme per definir la tonalitat, l’estil de sintetitzador i el patró rítmic més apropiat a cada pàgina”.

El procés consta de tres parts: primer, Codeorgan escaneja els continguts i elimina tots els caràcters que no es troben en l’escala musical (és a dir, tot menys les lletres A a G). Després analitza els caràcters restants per trobar la nota més utilitzada. Si és un nombre parell, la pàgina és traduïda a l’escala pentatònica major. Si és senar, a la pentatònica menor.

En segon lloc, Codeorgan defineix quin sintetitzador ha d’emprar. Això es basa en el nombre total de caràcters utilitzats en la pàgina web. Disposa de 10 efectes de sintetitzador, i l’escollit es basa en el percentatge de continguts.

Finalment, Codeorgan selecciona un loop rítmic basat en la ràtio de caràcters de la pàgina en contraposició al nombre de caràcters que són notes musicals. També hi ha 10 loops per a triar.

font: hispasonic
www.joanalfaras.net

Apple està treballant amb EMI, Sony Music, Warner Music i Universal Music Group, en un projecte que l’empresa ha anomenada “Cocktail”, d’acord amb el que publicat a Financial Times.

Les discogràfiques i Apple estan treballant per llançar el projecte al setembre el projecte, amb l’objectiu d’impulsar l’interès en els àlbums, que deixen un major marge de guanys, en lloc de la compra de pistes individuals. Els nous àlbums inclouran material interactiu, notes, vídeos i art gràfic juntament amb la música.

font: hispasonic
www.joanalfaras.net

Abbey Road, el llegendari estudi de gravació de Londres-immortalitzat per l’àlbum dels Beatles amb el mateix nom-, ha estat posat a la venda per EMI, que intenta superar les seves elevades deutes.

EMI no fa comentaris sobre l’assumpte, però diverses fonts han filtrat al Financial Times que s’estan buscant ja compradors per a la propietat situada a St John’s Wood. El preu podria elevar-se a desenes de milions de lliures.

No està clar que EMI també vengui  la  marca Abbey Road juntament amb la propietat de l’estudi, però com ha dit un advocat a FT, “la marca val més la pena que l’edifici. Si algú vol els estudis voldrà també la marca”.

EMI va comprar la casa del número 3 d’Abbey Road per 100.000 lliures el 1929, i la va transformar en el primer estudi de gravació construït personalitzadament.

Per Abbey Road han passat, entre molts altres, Pink Floyd (que va gravar Dark Side of the Moon), Radiohead, Manic Street Preachers, Travis, Blur, i per descomptat, els Beatles, que van realitzar allà el 90% dels seus enregistraments entre 1962 i 1969.

La noticia completa, a el Financial Times

font: hispasonic
www.joanalfaras.net